Color i format de la imatge. Imatge digital i vectorial

Pel que fa a l’àmbit de la imatge, hem treballat i aprofundit aspectes del color, entre els més importants. Els elements que més hem treballat són els que diferencien unes imatges d’unes altres, aquests són els següents: segons els píxels que aquestes continguin i la qualitat que conté la imatge. Aquest últim depèn de la qualitat del format en el que s’hagi guardat la imatge, com el format JPG, TIFF, BMP, PICT, GIF.

D'un format a l'altre varien la qualitat d'imatge, la memòria que necessiten i la possibilitat de visualitzar les imatges en qualsevol ordinador.

Les imatges solen ocupar molta més memòria que els documents de text. El format d'imatge JPEG (extensió .jpg) és el més utilitzat perquè comprimeix les imatges de manera que no ocupin excessiva memòria, perdent el mínim de qualitat possible. A més, és un format compatible amb tots els ordinadors, pàgines web, càmeres fotogràfiques, etc.

Depenent del format en el que es guardin les imatges milloraran en qualitat o empitjoraran. Aquest aspecte serveix per poder guardar les imatges de la millor manera possible i conservar-les en el millor format possible.

A més a més, hem pogut veure la diferencia entre els dos tipus de representacions gràfiques digitals - de fet, dues formes d'emmagatzemar la informació que conté una imatge digital -  que cal diferenciar de forma bàsica d'acord amb la seva naturalesa i les utilitats específiques: les imatges de mapa de bits (bitmap) i les imatges vectorials. En el primer cas, les imatges de mapa de bits, estan formades per una retícula o matriu de punts sobre la qual es disposen una sèrie de bits d'informació que representen píxels. Els bits d'informació determinaran el color i la posició de cadascun dels píxels i el conjunt de tots ells formaran les imatges de mapa de bits. En el cas que s’amplia la imatge, es perd qualitat visual. En segon lloc, les imatges vectorials es componen d'objectes gràfics independents, creats a partir d'operacions matemàtiques que realitza l'ordinador. Els objectes que componen una imatge vectorial estan formades per punts, línies i/o taques de colors distribuïdes en un espai bidimensional. En aquest cas, si s’amplien no perden la qualitat visual. Els objectes que componen una imatge vectorial també són anomenats objectes Bézier. Aquests són segments de línia connectats per nodes.

Els objectes que componen una imatge vectorial presenten les seves pròpies característiques, de manera que podem tenir objectes gràfics amb colors, dimensions i formes determinats en què variant una d'aquestes característiques modifiquem l'objecte sencer. Així, en augmentar una imatge vectorial no distribuïm una sèrie de píxels (cosa que sí que passaria en una imatge de mapa de bits), ni n'augmentem el nombre per superfície, sinó que tan sols modifiquem la fórmula matemàtica que calcula l'objecte vectorial. Podem ampliar-la tant com vulguem, la seva qualitat no se'n veurà afectada: sempre serà màxima. Els objectes vectorials no depenen de la resolució, per la qual cosa el seu pes d'emmagatzematge és, en general, molt inferior al que pot tenir una imatge de mapa de bits.

Fent referència a la imatge digital, cal esmentar que està formada per: per una banda, els píxels, que són els petits quadrats que podem veure quan s'amplia molt. Quants més píxels té una imatge, més nítida i definida es veu. Però també ocupa més memòria. La relació entre la quantitat de píxels i la mida en centímetres s'anomena resolución. Per l’altra, la resolució, és la relació que hi ha entre la quantitat de píxels i la grandària (en centímetres, mil·límetres...) d'una imatge. Es mira normalment en la quantitat de píxels que té cada polzada quadrada de la imatge, o píxels per polzada (ppp). Si una imatge té pocs píxels i molts centímetres, els píxels seran grans i es veurà poc definida. És una imatge de baixa resolució. Però si té pocs píxels i pocs centímetres, els píxels seran més petits i es veurà millor, per tant tindrà més resolució. Una imatge que té poca resolució es veu molt millor a la pantalla de l'ordinador que impresa en paper. Per tant, només ens interessa que les imatges tenguin molta resolució si les volem imprimir.

En difinitiva, és molt important tenir clar l’objectiu del per a què vols la imatge, i així, haurem de tenir en compte tots els elements esmentats anteriorment – píxels, resolució, el format, entre altres -.

Les competències digitals que tenien els meus mestres i les que crec que han de tenir els mestres avui en dia.

    Fent referència a les competències que crec que tenien els Mestres que em van educar quan era més petita, esmento que penso que no tenien gaire competències digitals. Des del meu punt de vista, ells es van trobar immersos en aquesta implementació i crec que els hi va venir de nou i a causa d’això no van poder aprofundir gaire, en els anys que van estar amb mi. Sempre hi ha qui s’espavila més que els altres, però en general no eren gaire competents amb aquestes tecnologies. Com ja he esmentat, va arribar aquest “material” i es van haver d’adaptar de la millora manera per poder anar evolucionant.

De retruc, l’aparició d’aquestes tecnologies va fer que s’hagués de modificar el currículum, els mètodes d’ensenyament i aprenentatge, en les formes de relació/comunicació entre la comunitat educativa, en l’organització i les dinàmiques del mestres, en l’organització i la gestió dels recursos (espai, temps, eines, infraestructures, etc..). Però això, en el seu moment, necessitava temps per integrar-se en els models educatius d’aquella època.

Avui en dia per ser mestre/a i treballar en el món educatiu, entre altres, cal tenir les següents competències davant les SIC :

-         -  Dominar els entorns digitals d’ús docent.

-         -  Desenvolupar estratègies de les responsabilitats professionals.

-          - Prendre consciencia de les responsabilitats professionals derivades de les TIC.

-          - Selecció i ús dels recursos digitals educatius.

-          - Estratègies metodològiques d’ús de les TAV

-          - Projectes col·laboratius i de treball en xarxa.

-          - Avaluació i validació de les competències digitals de l’alumnat.

-          - Manejar els aspectes bàsics d’un editor de text (negreta i colors, lletres i mides, tallar i enganxar...)

-          - Navegar per Internet i saber utilitzar el correu.

-          - Gestionar els usos bàsics d’un ordinador.

-          - Gestionar els perifèrics amb facilitat (impressora, micròfon, fotos...)

-          - Conèixer i aplicar a l’aula els models didàctics d’ús de les TIC (pissarra digital, webquest...)

-     - Conèixer els reposadors de recursos sobre les assignatures impartides, valorar-los i seleccionar-los. Tenir nocions dels drets d’autor, les llicencies...

Les TICs que s'utilitzaven a la meva escola (Primària) i la seva utilització

1

El centre el qual descriuré les TICs que s'utilitzaven pertany a l'escola Misericòrdia de Canet de MAR. Abans, però, faré cinc cèntims de l'ús de les TIC. 

Les TIC consisteixen en una nova manera d’entendre l’aprenentatge i compartir el coneixement. El món de les escoles s’adapta progressivament a les TIC i a les noves necessitats de professors i alumnes.

D’una banda, els alumnes formen part ja d’una de les primeres generacions alfabetitzades tecnològicament des de menuts, i d’altra, els professors veuen com el coneixement s’expandeix sense límits a través de noves eines i metodologies basades en les TIC.

A la meva escola, l’escola Misericòrdia de Canet de Mar, s’utilitzaven les següents tecnologies.

El telèfon fix, que teníem a cada aula i a partir del qual, la secretària es comunicava amb el professor de classe. (Amb el pas dels anys aquest ha anat evolucionant favorablement. Més tard vas sorgir els telèfons fix amb demo, els telèfons inalàmbrics i finalment els mòbils).

El radiocasset, on hi posàvem cintes cassets per escoltar música.

Televisions, on miràvem cintes de Disney, o documentals informatius. Juntament amb la televisió hi havia un reproductor de VHS a partir del qual podíem veure els vídeos

Magnetòfon. Quan fèiem els festivals de fi de curs, algunes escenes eren assajades i gravades uns dies abans  i després les reproduïen davant de tots els pares.

Càmera de fotos, a partir de la qual captàvem les ocasions més especials com la castanyada, el Nadal o el carnaval, i després s'exposaven les fotografies als passadissos o a la revista de l'escola.

Projectors de diapositives , que anaven d'aula en aula. Amb ells projectàvem les diapositives a la paret de la classe

Megàfon, a partir del qual se'ns informava a tots els alumnes d'aquelles notícies generals en dies puntuals.

Timbre (la secretària era la responsable de fer-lo sonar) a partir del qual s'anunciava l'hora d'entrada i de sortida de l'escola, així com també l'hora d'esbarjo.

Calculadora pròpia amb la que fèiem algunes operacions matemàtiques, però fomentaven el càlcul mental.

La impressora, multicopista i fotocopiadora de l'escola a partir de les quals s'imprimien aquelles circulars per els pares i mares i fitxes d'activitats o exàmens per els alumnes.

Els primers ordinadors. On jugàvem al Clic i pintàvem dibuixos amb el paint i ens ensenyaven a fer servir el Word.

Ja per acabar, esmentar que les TICs que utilitzàvem a l'escola van anar arribant a poc a poc. Per tant, el contacte que vaig tenir amb elles van anar creixent a mida que passaven els anys. 

Concepte de TIC

Segons David Santamarina i Adrián Rodríguez en el document TICS de la pàgina web de Scribd, esmenten que el concepte de les tecnologies de la informació i la comunicació ésun conjunt de tècniques, dispositius  i desenvolupaments avançats que integren funcionalitats d'emmagatzematge, processament i transmissió de dades. La funció de les TIC és la millora de la vida, són aparells de comunicació. En sociologia i política, l'expressió TIC s'utilitza per esmentar els aparells electrònics amb fins de comunicació, amb finalitats concretes, com per exemple:

• Organització i gestió empresarial.

• Decidir.

Per això, per a les ciències socials i analistes de tendències, les TIC no es refereixen a la implementació tecnològica concreta, sinó d'aquells altres valors intangibles que són l'estudi propi d'aquestes disciplines. Les TIC inclouen l'electrònica com a tecnologia base que suporta el desenvolupament de les telecomunicacions, la informàtica i l'audiovisual.

Les meves competències amb les TIC

Respecte les meves competències amb les TIC haig de dir que em considero una persona competent en aquest àmbit.

Des de ven petita que he estat envoltada, de manera progressiva, de les noves tecnologies.

Cal destacar que a casa meva no se n’utilitzaven gaires, però a mida que anava passant el temps, cada vegada més les TIC apareixien més en el dia a dia de la meva família. Com per exemple un mòbil o un radio casset. Per tant, el lloc on n’hi havia no era a casa sinó a l’escola. Al centre era el lloc on hi havia més i on ens donaven la possibilitat de conèixer aquest camp. A l’escola teníem televisió, radio casset i els últims anys de la primària van aparèixer els primers ordinadors en una aula especial, anomenada aula d’informàtica. A més, al centre hi havia impressores, l’intèrfon i el timbre. Aquest últim marcava l’hora d’entrada i de sortida. Després d’haver fet una breu explicació del contacte que he tingut amb les noves tecnologies, cal esmentar que , actualment sóc una persona competent.  Amb això últim vull deixar clar que no sóc una experta ni tampoc una persona novella, sinó que sé moure’m en aquest àmbit sense la necessitat de demanar gaire ajuda.

Per una banda els aspectes que domino més són la realització de Power Points amb el programa de Windows, la recerca per Internet mitjançant el Google, la configuració de programes als dispositius, entre altres. Per l’altra els que hauria de millorar són, per exemple, investigar, anant amb compte amb les dades que poso, les xarxes del Twitter, Facebook i altres ja que tinc un perfil de l’últim esmentat però no l’aprofito gaire. Com també aprofundir més en programes de transformació de format com el Format Factory o Free Mp3 Wma Converter, entre molts d’altres que deuen existir.

JClic

                                                          
Fotografia:  ca.wikipedia.org

JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...

Són activitats senzilles per a nens i nenes que s'estan familiaritzant amb les TIC i que a través de realitzar aquestes activitats poden aprendre tots els aspectes educatius que recull el currículum escolar com pot ser: matemàtiques, llengua, ciència, música, entre altres.

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.

L'antecessor del JClic és el programari lliure educatiu Clic, una aplicació que des del 1992 ha estat emprada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes, creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL.

El JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

Nosaltres, com a futures mestres, estem aprenent a dissenyar les nostres pròpies activitats educatives en l'etapa 3-6 anys, tot i que el Jclic es pot utilitzar a qualsevol edat.

Penso que és una bona eina i molt útil per treballar a l'aula, estic segura que als infants els hi pot agradar.  És una eina senzilla d'utilitzar i d'elaborar. Només cal una mica de paciència per part dels mestres a l'hora de començar a treballar amb el programa.

Sense cap dubte aquesta és una de les activitats que més m'ha agradat realitzar, la que més he après i la que crec que més profit podré treure en la meva tasca de com a mestra.

Per una banda i gràcies a aquest programa, he après a dissenyar activitats a través de les noves tecnologies, fent ús de programes lúdics i interactius com és el cas d’aquest. Un cop iniciats en el funcionament d’aquest, realment vaig trobar que era un programa fàcil de fer-lo servir, lluny de les idees preconcebudes que tenia de dissenyar activitats a l’ordinador. El Jclic Author et proporciona la tipologia de joc que vols crear i un cop escollida, l’estructura ja et ve donada. Un cop s’ha escollit el tipus de joc que voldem treballar, tenint en compte els aspectes i temàtiques que es volen dur a terme, hem de buscar les imatges, sons, textos, paraules, músiques que volem que hi apareguin. D’altra banda, hem de dissenyar adequadament el joc, tenint en compte els colors, el grau de dificultat, el nombre d’encerts i d’errors, els textos que volem que apareguin quan s’equivoquen, durant l’activitat o quan han aconseguit realitzar l’activitat correctament, entre d’altres.

Descobrir aquest programa i fer activitats amb ell m’ha resultat molt profitós i considero que de cara a un futur ens serà de gran ajuda ja que si algun dia volem crear una activitat a través del Jclic, tindrem una base per a poder dissenyar-la. De totes maneres, no em quedaré amb el que he après amb aquestes sessions sinó que aprofundiré més en aquest camp perquè així les activitats seran de més qualitat.

Ja per acabar, trobo molt interessant que els professors puguin crear activitats per als alumnes tan atractives i relacionades amb temes treballats a l’aula.