Pel que fa a l’àmbit de
la imatge, hem treballat i aprofundit aspectes del color, entre els més
importants. Els elements que més hem treballat són els que diferencien unes
imatges d’unes altres, aquests són els següents: segons els píxels que aquestes
continguin i la qualitat que conté la imatge. Aquest últim depèn de la qualitat
del format en el que s’hagi guardat la imatge, com el format JPG, TIFF, BMP,
PICT, GIF.
D'un format a l'altre
varien la qualitat d'imatge, la memòria que necessiten i la possibilitat de
visualitzar les imatges en qualsevol ordinador.
Les imatges solen ocupar
molta més memòria que els documents de text. El format d'imatge JPEG
(extensió .jpg) és el més utilitzat perquè comprimeix les imatges
de manera que no ocupin excessiva memòria, perdent el mínim de qualitat
possible. A més, és un format compatible amb tots els ordinadors, pàgines web,
càmeres fotogràfiques, etc.
Depenent del format en el
que es guardin les imatges milloraran en qualitat o empitjoraran. Aquest
aspecte serveix per poder guardar les imatges de la millor manera possible i
conservar-les en el millor format possible.
A més a més, hem pogut
veure la diferencia entre els dos tipus de representacions gràfiques
digitals - de fet, dues formes d'emmagatzemar la informació que conté una
imatge digital - que cal diferenciar de forma bàsica d'acord amb la
seva naturalesa i les utilitats específiques: les imatges de mapa de bits
(bitmap) i les imatges vectorials. En el primer cas, les imatges de mapa
de bits, estan formades per una retícula o matriu de punts sobre la
qual es disposen una sèrie de bits d'informació que representen píxels. Els
bits d'informació determinaran el color i la posició de cadascun dels píxels i
el conjunt de tots ells formaran les imatges de mapa de bits. En el cas que
s’amplia la imatge, es perd qualitat visual. En segon lloc, les imatges
vectorials es componen d'objectes gràfics independents, creats a partir
d'operacions matemàtiques que realitza l'ordinador. Els objectes que componen
una imatge vectorial estan formades per punts, línies i/o taques de colors
distribuïdes en un espai bidimensional. En aquest cas, si s’amplien no perden
la qualitat visual. Els objectes que componen una imatge vectorial també
són anomenats objectes Bézier. Aquests són segments de línia connectats per
nodes.
Els objectes que componen
una imatge vectorial presenten les seves pròpies característiques, de manera
que podem tenir objectes gràfics amb colors, dimensions i formes determinats en
què variant una d'aquestes característiques modifiquem l'objecte sencer. Així,
en augmentar una imatge vectorial no distribuïm una sèrie de píxels (cosa que
sí que passaria en una imatge de mapa de bits), ni n'augmentem el nombre per
superfície, sinó que tan sols modifiquem la fórmula matemàtica que calcula
l'objecte vectorial. Podem ampliar-la tant com vulguem, la seva qualitat no
se'n veurà afectada: sempre serà màxima. Els objectes vectorials no depenen de
la resolució, per la qual cosa el seu pes d'emmagatzematge és, en general, molt
inferior al que pot tenir una imatge de mapa de bits.
Fent referència a la imatge digital, cal esmentar que està
formada per: per una banda, els píxels, que són els petits quadrats que podem
veure quan s'amplia molt. Quants més píxels té una imatge, més nítida i definida
es veu. Però també ocupa més memòria. La relació entre la quantitat de
píxels i la mida en centímetres s'anomena resolución. Per l’altra, la
resolució, és la relació que hi ha entre la quantitat de píxels i la grandària
(en centímetres, mil·límetres...) d'una imatge. Es mira normalment en la
quantitat de píxels que té cada polzada quadrada de la imatge, o píxels per
polzada (ppp). Si una imatge té pocs píxels i molts centímetres, els píxels
seran grans i es veurà poc definida. És una imatge de baixa resolució. Però si
té pocs píxels i pocs centímetres, els píxels seran més petits i es veurà
millor, per tant tindrà més resolució. Una imatge que té poca resolució es veu
molt millor a la pantalla de l'ordinador que impresa en paper. Per tant, només
ens interessa que les imatges tenguin molta resolució si les volem imprimir.
En difinitiva, és molt important tenir clar l’objectiu del per a
què vols la imatge, i així, haurem de tenir en compte tots els elements
esmentats anteriorment – píxels, resolució, el format, entre altres -.
