El final de l'assignatura ja està aquí

Quan vaig començar aquesta assignatura no sabia ben bé què esperar d'ella. Sabia que treballaríem amb ordinadors, però no era conscient fins a quin punt podria arribar a fer les coses que he fet.

Els meus coneixement previs sobre aquest bloc de l’assignatura no eren gaire amplis, ja que els programes amb els que hem treballat pràcticament jo no els havia utilitzat. Diàriament jo manipulo els ordinadors 

En algunes ocasions he après i he gaudit moltíssim, en altres, m'ha resultat molt estressant i angoixant, ja que algunes de les activitats realitzades m'han portat problemes i inoportuns que, a causa de la meva inexperiència, no sabia resoldre fàcilment. Però preguntant als companys i/o a la professora els acabava resolent.

Amb algunes de les activitats m'ho he arribat a passar molt bé -jclic, Moodel, Blog- i no em resultava cap inconvenient passar hores dedicant-me a realitzar-ho, jugar amb totes les opcions.

En aquesta assignatura també he après a investigar, a provar i a remenar. Un clar exemple d'això és la pàgina Moodle o el blog que hem hagut de crear. En ambdós casos, en comptes de guiar-me a través d'un tutorial, el que he hagut de fer és descobrir per mi sola el seu funcionament i remenar-ho tot per veure com s’utilitzava.

Crec que el que més complicat m'ha resultat de tot ha estat l'ús del GIMP i de l’Inskcape. Mai abans havia treballat amb ell, i, per mi, amb les sessions dedicades a classe no en tenia prou per aprendre a utilitzar-lo jo sola. Sóc conscient que el temps no donava per gaire més. 

Les activitats plantejades han estat molt interessat i he pogut conèixer noves tècniques per modificar diferents imatges. Tot i que vaig tenir alguns problemes per poder-me baixar els programes informàtics amb els que havíem de fer aquestes activitats, “Inskcape” i “Gimp”, ja que al principi no m'anaven bé. 

En definitiva, la meva evolució en aquest bloc d’alfabetització digital ha anat creixent notablement, he aprés ha utilitzar diferents programes informàtics, que són molt útils per modificar i retocar imatges. 

Fira de projectes

El dia 23 de Gener vam fer una fira a la universitat on vam exposar tots els grups els seus treballs. Vam decorar les taules al nostre gust i vam poder anar veient els projectes dels altres companys/es. Amb aquesta sessió vaig poder veure i aprendre moltes maneres d'utilizar les TIC a l'aula i que no coneixia o no hi havia pensat.

Crec que va ser molt interessant fer aquesta fira per poder veure els treballs de la resta del grup i així intercanviar idees i exposar la pròpia.

GIMP: tractament d'una imatge

GIMP és un programa per al tractament d'imatges que hem conegut i treballat a classe. Amb aquest programa hem après, a grans trets, a jugar amb les imatges, a retocar-les, canviar els colors, posar-hi capes, etc.

GIMP serveix per processar gràfics, fer retocs fotogràfics o creacions i dissenyar imatges i fotografies digitals. També es poden fer gràfics i logotips, el canvi de mida i retallar fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges utilitzant capes, l'eliminació d'elements que no volem de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. Com per exemple l’enfocament i desenfocament, eliminació o addició de taques, ombres, etc. També té un menú amb un catàleg d'efectes i tractaments de les imatges.

Retocar una imatge de GIMP pot ser una mica més complicat del que sembla. En comptes de pensar en ella com un dibuix en un full de paper, hauríem de veure més com un pila de fulles, anomenades "capes". A més d'una pila de capes, una imatge de GIMP pot contenir una màscara de selecció i  un conjunt de canals.

Si es pot comparar una imatge amb un full de paper, una imatge amb capes és com un grapat de papers transparents apilats un sobre l'altre. Pots manipular cada paper, però veus el contingut d'altres fulls a través de les àrees transparents.

El GIMP, és possible tenir moltes imatges obertes al mateix temps. Encara que les imatges grans poden utilitzar molts megabytes de memòria.

En l’entrada anterior vaig parlar de Color i format de la imatge -Imatge digital i vectorial -, on vaig explicar elements relacionats amb la resolució i els píxels. Ara tornaré a parlar d’ells però fent referencia i connectant-ho amb el programa GIMP.

Les imatges digitals estan formades per un conjunt d'elements quadrats de colors diferents, anomenats píxels. Cada imatge té una mida en píxels, per exemple 900 píxels d'ample per 600 píxels d'alt. Però els píxels no tenen una mida fixa en l'espai físic. Per ajustar una imatge per imprimir, s'utilitza un valor anomenat resolució. Aquest element és molt important alhora de imprimir les fotgrafies pels infants, que han de ser el més clares i reals possibles.
La majoria dels formats d'arxiu (però no tots ) poden guardar aquest valor, que s'expressa en ppp, píxels per polzada. En imprimir un arxiu, el valor de la resolució determina la mida que la imatge tindrà en el paper i, com a resultat, la grandària física dels píxels. Per exemple la mateixa imatge de 900x600 píxels es pot imprimir com una targeta petita de 3x2”, o com un cartell gran amb píxels grans i gruixuts. Les imatges importades des de càmeres i mòbils tendeixen a tenir un valor de resolució en l'arxiu. Generalment el valor és 72 o 96 ppp.

Pel que fa als formats que aquest programa accepta, GIMP llegeix i escriu la majoria dels formats de fitxers gràfics, entre ells jpg, gif, png, pcx, tiff, i els de Photoshop, a més de posseir el seu propi format d'emmagatzematge de fitxers, xcf. També imatges vectorials en format svg creades, per exemple, amb Inkscape.
Tot això és el que, en general, domino. No obstant crec que és un programa, com el inkscape que és molt ampli i que sempre es pot aprendre alguna cosa.

En definitiva, el GIMP és un programa molt interessant per utilitzar en la vida diària d’un mestre/a. 

Fotografia: commons.wikimedia.org 

Color i format de la imatge. Imatge digital i vectorial

Pel que fa a l’àmbit de la imatge, hem treballat i aprofundit aspectes del color, entre els més importants. Els elements que més hem treballat són els que diferencien unes imatges d’unes altres, aquests són els següents: segons els píxels que aquestes continguin i la qualitat que conté la imatge. Aquest últim depèn de la qualitat del format en el que s’hagi guardat la imatge, com el format JPG, TIFF, BMP, PICT, GIF.

D'un format a l'altre varien la qualitat d'imatge, la memòria que necessiten i la possibilitat de visualitzar les imatges en qualsevol ordinador.

Les imatges solen ocupar molta més memòria que els documents de text. El format d'imatge JPEG (extensió .jpg) és el més utilitzat perquè comprimeix les imatges de manera que no ocupin excessiva memòria, perdent el mínim de qualitat possible. A més, és un format compatible amb tots els ordinadors, pàgines web, càmeres fotogràfiques, etc.

Depenent del format en el que es guardin les imatges milloraran en qualitat o empitjoraran. Aquest aspecte serveix per poder guardar les imatges de la millor manera possible i conservar-les en el millor format possible.

A més a més, hem pogut veure la diferencia entre els dos tipus de representacions gràfiques digitals - de fet, dues formes d'emmagatzemar la informació que conté una imatge digital -  que cal diferenciar de forma bàsica d'acord amb la seva naturalesa i les utilitats específiques: les imatges de mapa de bits (bitmap) i les imatges vectorials. En el primer cas, les imatges de mapa de bits, estan formades per una retícula o matriu de punts sobre la qual es disposen una sèrie de bits d'informació que representen píxels. Els bits d'informació determinaran el color i la posició de cadascun dels píxels i el conjunt de tots ells formaran les imatges de mapa de bits. En el cas que s’amplia la imatge, es perd qualitat visual. En segon lloc, les imatges vectorials es componen d'objectes gràfics independents, creats a partir d'operacions matemàtiques que realitza l'ordinador. Els objectes que componen una imatge vectorial estan formades per punts, línies i/o taques de colors distribuïdes en un espai bidimensional. En aquest cas, si s’amplien no perden la qualitat visual. Els objectes que componen una imatge vectorial també són anomenats objectes Bézier. Aquests són segments de línia connectats per nodes.

Els objectes que componen una imatge vectorial presenten les seves pròpies característiques, de manera que podem tenir objectes gràfics amb colors, dimensions i formes determinats en què variant una d'aquestes característiques modifiquem l'objecte sencer. Així, en augmentar una imatge vectorial no distribuïm una sèrie de píxels (cosa que sí que passaria en una imatge de mapa de bits), ni n'augmentem el nombre per superfície, sinó que tan sols modifiquem la fórmula matemàtica que calcula l'objecte vectorial. Podem ampliar-la tant com vulguem, la seva qualitat no se'n veurà afectada: sempre serà màxima. Els objectes vectorials no depenen de la resolució, per la qual cosa el seu pes d'emmagatzematge és, en general, molt inferior al que pot tenir una imatge de mapa de bits.

Fent referència a la imatge digital, cal esmentar que està formada per: per una banda, els píxels, que són els petits quadrats que podem veure quan s'amplia molt. Quants més píxels té una imatge, més nítida i definida es veu. Però també ocupa més memòria. La relació entre la quantitat de píxels i la mida en centímetres s'anomena resolución. Per l’altra, la resolució, és la relació que hi ha entre la quantitat de píxels i la grandària (en centímetres, mil·límetres...) d'una imatge. Es mira normalment en la quantitat de píxels que té cada polzada quadrada de la imatge, o píxels per polzada (ppp). Si una imatge té pocs píxels i molts centímetres, els píxels seran grans i es veurà poc definida. És una imatge de baixa resolució. Però si té pocs píxels i pocs centímetres, els píxels seran més petits i es veurà millor, per tant tindrà més resolució. Una imatge que té poca resolució es veu molt millor a la pantalla de l'ordinador que impresa en paper. Per tant, només ens interessa que les imatges tenguin molta resolució si les volem imprimir.

En difinitiva, és molt important tenir clar l’objectiu del per a què vols la imatge, i així, haurem de tenir en compte tots els elements esmentats anteriorment – píxels, resolució, el format, entre altres -.

Les competències digitals que tenien els meus mestres i les que crec que han de tenir els mestres avui en dia.

    Fent referència a les competències que crec que tenien els Mestres que em van educar quan era més petita, esmento que penso que no tenien gaire competències digitals. Des del meu punt de vista, ells es van trobar immersos en aquesta implementació i crec que els hi va venir de nou i a causa d’això no van poder aprofundir gaire, en els anys que van estar amb mi. Sempre hi ha qui s’espavila més que els altres, però en general no eren gaire competents amb aquestes tecnologies. Com ja he esmentat, va arribar aquest “material” i es van haver d’adaptar de la millora manera per poder anar evolucionant.

De retruc, l’aparició d’aquestes tecnologies va fer que s’hagués de modificar el currículum, els mètodes d’ensenyament i aprenentatge, en les formes de relació/comunicació entre la comunitat educativa, en l’organització i les dinàmiques del mestres, en l’organització i la gestió dels recursos (espai, temps, eines, infraestructures, etc..). Però això, en el seu moment, necessitava temps per integrar-se en els models educatius d’aquella època.

Avui en dia per ser mestre/a i treballar en el món educatiu, entre altres, cal tenir les següents competències davant les SIC :

-         -  Dominar els entorns digitals d’ús docent.

-         -  Desenvolupar estratègies de les responsabilitats professionals.

-          - Prendre consciencia de les responsabilitats professionals derivades de les TIC.

-          - Selecció i ús dels recursos digitals educatius.

-          - Estratègies metodològiques d’ús de les TAV

-          - Projectes col·laboratius i de treball en xarxa.

-          - Avaluació i validació de les competències digitals de l’alumnat.

-          - Manejar els aspectes bàsics d’un editor de text (negreta i colors, lletres i mides, tallar i enganxar...)

-          - Navegar per Internet i saber utilitzar el correu.

-          - Gestionar els usos bàsics d’un ordinador.

-          - Gestionar els perifèrics amb facilitat (impressora, micròfon, fotos...)

-          - Conèixer i aplicar a l’aula els models didàctics d’ús de les TIC (pissarra digital, webquest...)

-     - Conèixer els reposadors de recursos sobre les assignatures impartides, valorar-los i seleccionar-los. Tenir nocions dels drets d’autor, les llicencies...

Les TICs que s'utilitzaven a la meva escola (Primària) i la seva utilització

1

El centre el qual descriuré les TICs que s'utilitzaven pertany a l'escola Misericòrdia de Canet de MAR. Abans, però, faré cinc cèntims de l'ús de les TIC. 

Les TIC consisteixen en una nova manera d’entendre l’aprenentatge i compartir el coneixement. El món de les escoles s’adapta progressivament a les TIC i a les noves necessitats de professors i alumnes.

D’una banda, els alumnes formen part ja d’una de les primeres generacions alfabetitzades tecnològicament des de menuts, i d’altra, els professors veuen com el coneixement s’expandeix sense límits a través de noves eines i metodologies basades en les TIC.

A la meva escola, l’escola Misericòrdia de Canet de Mar, s’utilitzaven les següents tecnologies.

El telèfon fix, que teníem a cada aula i a partir del qual, la secretària es comunicava amb el professor de classe. (Amb el pas dels anys aquest ha anat evolucionant favorablement. Més tard vas sorgir els telèfons fix amb demo, els telèfons inalàmbrics i finalment els mòbils).

El radiocasset, on hi posàvem cintes cassets per escoltar música.

Televisions, on miràvem cintes de Disney, o documentals informatius. Juntament amb la televisió hi havia un reproductor de VHS a partir del qual podíem veure els vídeos

Magnetòfon. Quan fèiem els festivals de fi de curs, algunes escenes eren assajades i gravades uns dies abans  i després les reproduïen davant de tots els pares.

Càmera de fotos, a partir de la qual captàvem les ocasions més especials com la castanyada, el Nadal o el carnaval, i després s'exposaven les fotografies als passadissos o a la revista de l'escola.

Projectors de diapositives , que anaven d'aula en aula. Amb ells projectàvem les diapositives a la paret de la classe

Megàfon, a partir del qual se'ns informava a tots els alumnes d'aquelles notícies generals en dies puntuals.

Timbre (la secretària era la responsable de fer-lo sonar) a partir del qual s'anunciava l'hora d'entrada i de sortida de l'escola, així com també l'hora d'esbarjo.

Calculadora pròpia amb la que fèiem algunes operacions matemàtiques, però fomentaven el càlcul mental.

La impressora, multicopista i fotocopiadora de l'escola a partir de les quals s'imprimien aquelles circulars per els pares i mares i fitxes d'activitats o exàmens per els alumnes.

Els primers ordinadors. On jugàvem al Clic i pintàvem dibuixos amb el paint i ens ensenyaven a fer servir el Word.

Ja per acabar, esmentar que les TICs que utilitzàvem a l'escola van anar arribant a poc a poc. Per tant, el contacte que vaig tenir amb elles van anar creixent a mida que passaven els anys. 

Concepte de TIC

Segons David Santamarina i Adrián Rodríguez en el document TICS de la pàgina web de Scribd, esmenten que el concepte de les tecnologies de la informació i la comunicació ésun conjunt de tècniques, dispositius  i desenvolupaments avançats que integren funcionalitats d'emmagatzematge, processament i transmissió de dades. La funció de les TIC és la millora de la vida, són aparells de comunicació. En sociologia i política, l'expressió TIC s'utilitza per esmentar els aparells electrònics amb fins de comunicació, amb finalitats concretes, com per exemple:

• Organització i gestió empresarial.

• Decidir.

Per això, per a les ciències socials i analistes de tendències, les TIC no es refereixen a la implementació tecnològica concreta, sinó d'aquells altres valors intangibles que són l'estudi propi d'aquestes disciplines. Les TIC inclouen l'electrònica com a tecnologia base que suporta el desenvolupament de les telecomunicacions, la informàtica i l'audiovisual.